Enginyer Marçal

Eis!!!!!

Mil perdons a tothom a qui no he dit res.. Mil gràcies als que m'heu deixat coses escrites pel messenger. El Marçal ja és enginyer!

La presentació va anar de conya i les preguntes les vaig saber respondre, o sigui que guais. Després d'això vaig anar a comprar birres, vaig estar netejant la casa, vaig sortir de festa... i al dia següent van arribar els meus pares.. o sigui k no he pogut escriure res per aquí fins avui..

I us escric des de la meva habitació, ja gairebé buida. Demà me'n vaig a New York + Catarates del Niàgara + Toronto + Ottawa + Montreal + Quebec i no torno a casa fins al 23. La noia nova arriba el 13 o sigui k li he d buidar l'habitació. Stress total.. però ja està gairebé fet.. ara fa pena l'habitació buida..

En fi, tema feina, jo em pensava k ja havia acabat, però noooooo... Resulta que, apart d'acabar de corregir la memòria i fer una documentació del simulador que els he fet, la meva jefa diu que el projecte és prou bo com per anar en un article d'un congrés.. o sigui que tocarà escriure un article sobre el projecte.. la part bona és que quan vagin al congrés segurament m'hi invitaran :)

En fi, lo important és que ja sóc enginyer, i com sempre que un acaba una cosa important, toca donar gràcies. A tota la gent que m'heu estat acompanyant tots aquests anys (i que espero que ho feu durant molts més..), penya safris i penya uni, a tots i cada un de vosaltres: moltes gràcies!

Ens veiem en un tres i no res :P

marçal

Divendres, dia D

Bona nit!!

No sé si feia gaire que no escribia, però les últimes setmanes he estat un pèl enfeinat.. La bona notícia és que el PFC ja està escrit (de fet falta escriure els acknowledgments i el abstract i alguna coseta més, però el gruix de la cosa ja està feta). Ara falta presentar-lo. I jo em pensava que faria una presentació d'aquestes d'estar per casa ('being home' :P ), no podia estar més equivocat. Resulta que el jefe del meu departament, que és un senyor molt gros amb una barba blanca que s'assembla al capità dels Bobobobs, va venir a parlar-me del que ell en va dir 'your seminar'. Bàsicament em va dir que el faríem a les 12 del migdia, que faríem un lunch i que li fés un 'abstract' perquè havia d'invitar a professors d'altres departaments. 'ok.......', marçal cara de pòker. Total, que lo del divendres pot ser bastant divertit.. però bueno, després d'això, el marçal serà un enginyer. I divendres a la nit... el marçal serà un enginyer molt borratxo :). I dissabte arriben els papes, o sigui k nirà tot seguit.

Apart d'això, com que divendres vaig acabar d'escriure, aquest cap de setmana he decidi celebrar-ho, bàsicament sortint cada dia, des de dijous fins a diumenge (dilluns aquí va ser festa). El més interessant va arribar divendres. Resulta que ens en vam anar a Caprice, que és un bar-discoteca d'aquestes de classe (de classe vol dir que la beguda és més cara) i quina és la meva sorpresa quan em fixo en la música i sento.. 'dame más gasoliiiiiiiiiina, quiero mi gasoliiiiiiiiiiiina'.. La puta gasolina a Boston.. total que el reggeaton no és cosa només d'espanya.

Una altra cosa curiosa va arribar dissabte. Estava jo per la tarda a casa i vaig veure com al pàrquing de sorra que hi ha darrera de casa meva treien tots els cotxes i hi portaven un cotxe vell. Després van punxar-li les rodes i van començar a pintar-lo amb graffitis. Jo, ni puta idea del que feien, però després de sopar vaig començar a sentir òsties. Resulta que una 'fraternity' d'aquestes estava fent una celebració, que consistia en que agafaven una massa i es dedicaven a matxacar el cotxe. La cosa semblava divertida o sigui que vaig baixar a veure-ho. Aquí us penjo una foto de l'event.

Això és a darrera de casa meva.. Sembla una foto del Bronx. Fins i tot vaig grabar vídeos perquè la cosa tenia guassa..


I res més. Ara toca stress per tot lo que he d fer (presentació, preparar viatge, empaquetar tota l'habitació, arreglar tots els papers...) i dpres cap a casa de nou. Ja tinc ganes de veure-us a tots de nou..

Petons!

Jamaica's Greatest Band

ieeeeps,

són les 1:20 AM a Cambridge, acabo de tornar de pendre unes birres i he decidit escriure un ratillo aquí al blog.

Bueno, ja sóc l'únic que queda a terres americanes.. la veritat és que la cosa s'ha allargat, però ja em coneixeu.. sempre tot a l'últim moment. El que és segur és que presento la setmana del 5 de setembre, o sigui dintre de 2 setmanes. Després seré un home lliure.. finally..

Per aquí tot continua al seu ritme. L'últim dia us explicava el concert de Staind.. Avui la cosa també va de concerts.. però molt més especial. El dimarts, tot rondant per la uni buscant el despatx d'estudiants internacionals, em vaig topar amb un cartell anunciant un concert. Resulta que els Skatalites tocaven al Middle East, un bar al costat de casa meva. Aquest cop la cosa no era gratis, sinó pagant.. 20$. Per qui no els conegui, els Skatalites són una banda jamaicana dels anys 60 a la qual s'atribueix l'invenció de l'ska. És a dir, una banda mítica on les hi hagi; un concert d'akests k s'hi ha d'anar.

La veritat és que 20$ em va semblar car, però s'ho valia de sobres. Primera, perquè tocaven tres bandes. La música va durar des de les 8.30 PM fins a la 1:30AM. O sigui que no ens podem queixar. Les dues bandes teloneres es veien bastant rollo d'estar per casa, tot i que ho feien guais guais.. però tothom esperava ansiosament a la banda estrella de la nit.

Cap allà a les 11 de la nit, els Skatalites van fer aparició. Com he dit, són una banda dels anys 60, i d'això en fa molt temps. De la formació oficial només queden tres persones (la cantant, un dels saxofonistes i el bateria) dels quals alguns ja passen dels 70 anys. La resta ja han palmat (no de sobredosi, sinó de vells). Però wnu, tot i ser uns 'viejetes' els tios s'ho curren un munt. Toquen super bé (gairebé totes les cançons són instrumentals) i tenen una energia que molts la voldrien per a ells.

La veritat és que un s'adonava que aquells tios disfrutaven tocant.. i això s'agraeix molt. Probablement són de les persones que han fumat més marihuana de tot el planeta i potser això els ha deixat una mena d'alegria perpètua al cos. Però de veritat, els tios s'ho van currar. Val a dir que l'ska que tocaven res tenia a veure amb l'ska que acostumem a escoltar en les bandes acutals.. la cosa era molt trankila, una mena de ska-jazz amb molts tocs de reggae. Total, un bon rotllo molt contagiós. Us en deixo una foto per deixar-ne constància.



Pel que fa a aquest cap de setmana... demà hi ha una festa d'un català que pira.. i dissabte mirarem d'anar de clubbing, previ botellón a casa meva, que per algo he d'aprofitar que m'he quedat solet al pis..

Apa, molts petons a totes i tots!

marçal

Chapter V

Eis, 2 posts en una setmana.. no us queixareu..

Buenu, suposo que els que em coneixeu sabeu de la meva especial devoció per Staind.. doncs quina és la meva sorpresa quan ahir, mentre mirava per la web em trobo això:

".... Let me say this again – STAIND is playing a FREE SHOW in BOSTON at CITY HALL PLAZA, the same day their NEW ALBUM Chapter V is released. This one is guaranteed to be absolutely insane, so mark the date: TUESDAY, AUGUST 9th. Doors open at 6 PM."

Resulta que Staind són una banda de Massachusetts i avui presentaven el seu nou album 'Chapter V' (que jo ja tenia.. això de la pirateria cada vegada m'impressiona més..). Total que per presentar-lo han decidit fer un concert sorpresa i de gratis a Boston.

Pos apa, cap a Boston falta gent :). Això de 'doors open at 6PM' no té gaire sentit, bàsicament perquè no hi havia portes. El concert es feia al mig d'una plaça molt gran que hi ha a Boston. I del concert.. puc dir que ha complert les meves espectatives amb nota. Per començar, feia molt temps que no anava a un concert sense un cubalitro al cos i això fa que et fixis en la música i tot. Si vas a un concert de punk no importa perquè com totes les cançons son iguals l'important és anar ben torrat perquè les hosties fagin menys mal. I luego.. Staind és Staind, i s'havia d'escoltar amb atenció, perquè tenia moltes ganes de veurel's en directe. I han tocat totes les cançons que m'agraden.. Outside, It's been a while, For You, Zoe Jane, So Far Away (Akesta m'agrada tant que l'he grabat en video, el que passa que si la camara es diu fotogràfica serà per algo, total que la qualitat no es lo millor..).

Del nou disc no us en puc dir massa coses, perquè no l'he sentit prou vegades però pinta bé. De moment ja tinc cançó preferida, 'Right Here', mooooolt molt bona.

Una altra cosa que he constatat al concert és que hi havia gent molt jove.. que em recordaven els meus primers concerts (un fabulós concert de Green Day a Àtic, sí sí, Àtic, on no deviem ser més de 200 persones.. bruuuuuutal). En fin, un concert molt bo, curt, però gratis. Per deixar-ne un testimoni gràfic, us deixo una foto del moment Epiphany.. Quina gran cançó..

Com podeu veure els cabrons treuen la bandera a la que poden.. Apa, a más ver!

marçal

Is this a light..?

K paicha penya!!

Feia moooooooolt temps que no donava senyals de vida. Per si patieu, no us preocupeu, encara estic vivito y coleando. El cas és que m'ha tocat apretar per acabar d'una vegada el projecte. El Marçal no canviarà mai.. feina a última hora com sempre, en fin.. El cas és que aquest cap de setmana he estat fent simulacions a tort i a dret i els resultats són bastant macos (ha fet falta algun apanyo, però finalment els resultats donen). O sigui que ja comença a veure's una micoooona de llum al final de túnel.. El cas és que la setmana del 5 de setembre presento el projecte. Sóc el que va marxar primer i el que presentarà últim :), però buenu, presentaré.

From now on.. pos de moment la setmana del 15 d'agost he de fer un super intensiu d'anglès (de 8.30 a 4 cada dia) per treure'm l'ultim crèdit ALE que em falta (des d'aquí un saludo a l'amic soriano ;) ). Apart d'això, escriure com un matat i presentar el projecte. Després, el 10 d setembre arriben els meus papis a fer-me una visita (i a controlar que no em quedi aquí) i anirem a New York i Canadà. I el 27 de setembre agafo l'avió de tornada.

Com a dada curiosa d'akest cap de setmana us penjo una foto de l'ordinador on estava treballant aquesta tarda (marçal treballant un diumenge.. molt malament). Buenu, la pecera aquesta és especial perquè té windows (és l'única pecera en tot el MIT que té windows). I ja que feien una pecera nova, pos van dir, posem-li uns trastos guais d'ordinadors. Total, que avui estava treballant amb un Dual Xeon (2 processadors, que vol dir que mentre un treballa fent simulacions, pots fer servir l'altre per fer solitaris) i 2 pantalles (una pel matlab, l'altra pels solitaris). Igualet que la pecera de l'UPC..




Apa, res més. Acabeu de gaudir de les vacances que al setembre.. a treballar!

Bona nit,

marçal

una de meroooooo!!!!

Eis penya!!! k som safriminssssssss!!!!

Akí el tema currides de toros no el tenen massa per la mà.. o sigui k akest cap d setmana ha estat un clabin uiken (clubbing weekend, pels lletradus..). Mmmmm.. la conclusió és.... ostia com ballen les americanes.. apart d'aixòs.. uaaaaakaaa amb les gogos... d'akestes no n'he vist a barcelonaaaa... La part dolenta és k la beguda es molt cara ( jack amb cola 8$+tip) o sigui k et deixes una pasta del kiiiiinze..

eoo.. m'acabo de fer una afotu.. akí son les 3.10 (ui k taaaaaaard..) però no es pot esperar més.. akí les parties suck k t'hi cagues però wnu en fin k hi farem..



ALA, JA M'HEU VIST UN RATU

:PPPPPPPPP










Moltíssims petons a totes i una abraçada a tots :PPPP

marçal..

Once again

El meu servidor m'ha trait a barcelona. Fa uns dies, despres de més de 4 mesos, ha decidit que ja en tenia prou, que ja no volia k el putinejés més i ha decidit fer vacances!

Així que he decidit escriure en aquest blog després de tant de temps! I es per dir-vos que el marçal es un privilegiat! Jo tb vaig disfrutar del "long weekend" del "4th of july" a la americana!

Primer, dia de cine per veure la super estrena del Tom Cruise: aliens, explosions i herois que salven la terra... em va recordar, curiosament, a "Independence Day"... casualitat?

Després una mega Barbacoa al més pur estil americà: molta salchicha cremada, hamburgueses calcinades, amanida de patates y molt de chili per donar-hi una mica de gust. Com no, no podia faltar un barril de cervesa (també anomenat "keg") per tirar-ho tot coll avall. La BBQ va començar a les 3 i va acabar a les ... doncs la veritat es que no ho sé, l'ana i jo vam marxar a les 21:30 i la gent havia començat a re-encendre les barbacoes per cuinar el sopar! Aixó sí, d'emocions fortes no ens van faltar ja que vaig participar en un concurs tipicament americà.

Primer es coloca una tira de plastic de 1 metre d'amplada i uns 20 o 30 de llargada. Es mulla una mica per sobre i es fan equips. I cada equip competeix a veure qui es el degenerat que corre més rapid fins a un dels extrems del plàstic, hi salta a sobre sense trencarse res amb l'impacte contra el terra i arriba més lluny sense sortir-se del plastic i acabar en mig dels geranis del jardí. Tota una experiència.

Finalment, West Lafayette, que començo a sospitar que té un contracte secret amb el senyor del temps, va decidir que els focs artificials ens els donaria una tormenta elèctrica que ens va tancar a casa i ens va fer gaudir dels focs artificials que diu el Marçal per la tele en directe. I és que els de Boston son els millors!