UPC Team's Blog

dissabte, febrer 26, 2005

The Tip

Ei gent!

Feia temps que no em passava per aquí a donar parte, però ja sabeu que això de currar a mi no em va massa..
Acabo de veure les fotos de la festa del Pau i m'ha fet moltíssima il·lusió veure-hos a tots, encara que sigui desde fora. Dilluns em compraré una càmara, s'hu juru, i tan bon punt la tingui em posaré a fer fotos, aixins em podreu veure a mi també :P.

Aquí la vida continua al seu ritme.. Si no fos per la baixaaaada de temperatures (que aquí les "oles de frío" no son com a barcelona..), això d'estar a -4ºC a ple migdia no mola, no mola gens. Apart ha tornat a nevar i torna a estar toot blanquet. Pro wnu, tot és qüestió d'anar afegint capes i anar al tanto no relliscar..

Tema projecte, anem avançant. Després de 2 setmanes llegint infinits articles sobre protocols, he pres una decisió. Com que no em decideixo per cap, doncs me n'invento un.. que n'aprenguin! Ara tocarà implentar-lo en matlab i demostrar que és una xapussa i que això d'inventar-se coses està molt malament :P

Ap, ahir, dia 25 febrer, cap allà a les 12 de la nit, el marçal va tornar a notar la dolça sensació del whisky corrent gola avall.. :) Va ser un moment bastant màgic (tot i que fos Jack Daniel's i no Ballantines..), apart la camarera (que estava bonississima) s'ho va currar i el va carregar fort.. la veritat és que pels 8 $ (+1$ de propina.. putes propines..) ja s'ho podia currar..
Apart d'això els dijous surto amb la penya europea, de bar en bar. Dijous passat vaig acabar borratxo de festa amb un francès (un francès!!! que m'està passant..) dins de la van d'un sudaka que ens portava a tota llet cap a un altre bar.. Definitivament els borratxos s'atrauen i acaben la nit junts d festa (possible tema per un futur doctorat..)

Wnu, el fet és que aquí cada cop conec a més gent. La cosa és molt diferent de com l'esperava. A les universitats europees hi ha el grup dels erasmus. El que passa aquí és que els rarus son els americans, i els extrangers son com un 85% dels alumnes. Per cert, que també hi ha catalans :). Dimecres passat vaig quedar amb una catalana de telecos!!!

Wnu, m'he tornat a passar de llarg.. Crec que a partir d'ara serà qüestió de fer més posts i més curtets..
Apa, moltíssims petons!!

Marçal..

PD: me'n recordo molt de vosaltres..

divendres, febrer 18, 2005

Finally!!

Apalins.. El marçal ja ha nat d festa!!!

Sé que no és massa tard (2:50) pro és lo màxim a lo k es pot aspirar akí.. apart he fet bons contactes d cara a futures crazy parties ;)

Mooooooooolts petons a totes. (Als nois només una abraçada, bujais..)

Marçal..

dimecres, febrer 16, 2005

Adding up

Us avanço que si tot va bé l'1 de març estaré a Purdue! Demà m'ha d'arribar el sobre de FedEx amb el DS-2019 (mi tesooooooooooro) i dimarts fare el sube_y_baja del marçal de pont aeri. Això serà el dia 22. Per tant calculeu que el divendres 25 sortim de festa eh?!

dilluns, febrer 14, 2005

Let's Fockerize them!!

K paicha penya!!

Com que feia molt de temps que no escribia res per aquí, us posaré una micona al dia de com em va la dura vida d’estudiant del MIT.

La meva adaptació a la vida sense la mama segueix el seu curs, tot i ser moooolt dur.. M’he de rentar la roba, rentar els plats, fer el menjar… Però us sorprendrieu de lo bé que me’n surto :P. Fins i tot el tema fer la bogada va ser tot un èxit, totes les peces de roba van sortir del mateix color i mida que havien entrat :).

Tema cuina.. estic inventant els meus propis plats xDD. Faig el meu arroz frito con n delicias (depèn del que hi hagi a la nevera..). O les meves super amanides amb vinagre de mòdena (i que bo que està…).

Avui he estrenat el gimnàs… vaya vistes.. això no sortia a la guia de boston :P. Al final com que no em concentrava he decidit pegarme un xapuzón a la piscina. Tot molt modern aquests americans.. Ap, ja tinc el meu candau amb combinació propi, super americà jo.

Tema festa… ai senyor, aquest cap d setmana ho tenia ja tot calculat, pro el meu company es va rajar o sigui que vaig acabar a casona.. Per això he decidit aplicar un plan de choque que ja ha començat a donar fruits. Ja he contactat amb un tio de l’associació d’estudiant europeus que fan una mena de tour per tots els pubs de boston cada dijous. Em va dir que ells eren la classe de gent que jo estava buscant. O sigui que dijous surto, por mis huevos. I em penso enterar de què és aixòs de currar tant i beure tan poc. Penso portar la nostra cultura a les nits de boston.. i will fokerize you!!! (que bona la peli, per cert)

Per últim, tema feina.. ja faig anar el matlab i les eines amb tota la soltura que es pot esperar de la meva limitada ment.. Ara estic llegint articles de l’ieee sobre lo que han fet els altres i decidirem quin projecte faig. Per cert, si necessiteu algo de l’ieee m’ho dieu que tinc via libre a tots els articles ;)

Apa, ja n’hi ha prou per avui.. Ja em direu que tal us va per Barcelona.

Aps, que sapigueu que aquí el Marçal té confidents i s’entera de tot o sigui que no us penseu que no us vigilo (això va per tota la penya que no va sortir per carnaval de Sitges :P).

Vinga, molts petons!!

Marçal..

PD: avui estava escoltant melendi i he trobat a faltar el meu cajón…

PD2: a vosaltres també us trobo a faltar, eh? :P

dissabte, febrer 05, 2005

Still Alive

Eis gent!!

Com que no tinc res a fer ara mateix, doncs escric un ratillu.. Continuo sobrevivint a la vida americana com veieu. La bona notícia és que avui ha sortit el sol :). Sembla que hem arribat fins a uns calurosos +4ºC. La mala notícia és que això ha provocat que la neu dels últims dies es converteixi en una mena de xipi-xape moooolt relliscós. Has d'anar al tantu d'on trepitges sinó vols caure.

Encara estic acabant de fer els papers..(no acabaré mai..) i sembla ser que dilluns ja començaré a fer algo de feina. Estic començant a fer alguns contactes per aquí i investigant on és l'autèntica festa.. De moment la festa ens l'hem pegat avui dinant tots els del pis amb un Sangre de Toro que havia comprat com a mostra de la meva bona voluntat :D

Eis, què és aixòs de tantes llàgrimes per la festa de l'ingrid?? I per mi ni una??? (Sandra, tú ets l'única que m'estima..:P). En fin, cada cop queda menys gent per barcelona, no?

Ap, ja tinc webcam i altaveus canyerus ("pa troná a lo' vecino'") o sigui que un dia ens peguem una video conferència i veureu la meva room i els meus roommates :P

Vinga, res més de moment. Quan em compri una camara de afotus niré penjant imatges de la vida per aquí..

Un petonàs!!

Marçal..

divendres, febrer 04, 2005

Coming soon

Eis gent!

Només escric aquest post per anunciar la meva participació en aquest blog i per dir que d'aquí poc (espero) pugui estar a Purdue relatant la vida perra d'un estudiant americà. Fins llavors deixo el blog en mans del Marçal.... no fos cas que li tregués protagonisme!

Fins aviat

dijous, febrer 03, 2005

Comments..

Eis!!

Ja es poden fer comentaris al blog (es k soc novatu i no sabia k s'havia d'activar..) O sigui k ja sabeu, participeu vosaltres també, okis??

Ap, ja tinc la meva MIT ID card, o sigui k ja soc un chico mit :)

Apa, petons

Marçal

Bon dia desde Boston!!

Hola gent del món europeu!!

Després de molt rumiar-ho i fent un acord amb l'amic Pau, he decidit crear un blog per anar-hi penjant tot el que passa pels United States. I per què un blog? doncs perquè és la manera més fàcil d'explicar el mateix a moltes persones, i com que soc un perru doncs em fa pal escriure les coses vàries vegades.

Buenu, nem per feina.. L'arribada fins aquí va ser bastant tranquila. Us recomano British Airways per viatjar.. Menjar cada 2 hores, teles individuals i mogollón de canals per triar.
Una altra cosa és l'aduana... en fin, dec fer cara de terrorista pk vaig pringar en totes. A Barcelona rai, que allà cola tothom. A l'escala a Londres ja va començar l'agonia.. Anava jo tan feliç per pujar al meu super avion quan em para un indiu d'aquests amb turban i tot i m diu que m registrarà totes les bosses de mà. Vinga a regirar tota la motxilla.. "yoouu, this bottle!! is it water..??? can I smell it..?" total, l'indiu olorant la meva ampolla de "Solan de Cabras".. el despertador, bateries fora (no fós cas que explotés o algo..) i després, como no, registre personal aviam si duia pistoles..
I a l'arribar a USA, doncs tres quarts del mateix. Tots a la fila dels non US Residents (o sigui la dels refugiats..) i ara registre de maletes grosses.. i com no, la meva maleta no els agradava. O sigui que candaus fora i apa, a regirar!

Apart de la odissea obligatòria per entrar, la resta ha vingut tot rodat. El pis es petit petit, però acollidor. Estic a tres minuts caminant del MIT (que per cert, es bastant bastant lleig). I els companys de conya. Hi ha la Bea, que és una madrilenya super enrollada i és la que em treu dels apuros quan no entenc que cony m'estant dient. També hi ha l'Emilio que és un brasilenyu (Pau, feijoadaaaa..) que s'alimenta a base de pollastre, arròs i black beans. I per últim hi ha el Dirk, que és un alemany que ve de tant en tant (jo enkara no li he vist el pèl).

Apa, ja veieu que de moment sobrevisc a la vida americana..

No escric més que això de llegir coses tant llargues cansa. Apa, mooolts petons desde boston!!