Telecogreska..

iep,

són les 10 PM a Boston, o sigui que a Barcelona són les 4 del matí i debeu estar a mitja Telecogreska.. Això fa que avui us trobi a faltar una mica més que els altres dies. Ara donaria tots els diners que duc al monedero (1 dòlar i 6 cèntims exactament..) per poder estar amb vosaltres o almenys veure-us per un forat petit..

La veritat és que la tarda d'avui ha estat digna d'oblidar, una d'aquestes tardes que tens feina i no tens ganes de fer-la i no fas res de res. A sobre el que semblava l'inici de l'estiu ha resultat ser un malvat amago de la meteorologia, i el cel torna a estar tapat i torna a fer fred. Amés aquest cap de setmana pinta bastant fatalet o sigui que us podeu imaginar (val a dir que el cap de setmana passat va ser genial..)

En fi, només volia dir-vos que m'enrecordava de vosaltres..

Marçal..

Good Vibrations..

Eisss!!

Primer de tot.. mil disculpes. L'últim post va ser el dia 31 de Març.. no tinc excusa.

Buenu, la bona notícia és que la calor ja ha arribat a Boston! És hora de guardar el super plumón que tant de servei ha fet durant l'hivern i començar a treure els pantalons curts i samarretes :).

Una de les raons per les quals no he escrit res durant les últimes setmanes és que he rebut la visita de la meva germaneta i el meu cunyaaaao. Han estat per aquí 2 setmanes durant les quals hem tingut de veure toooot Boston i anar a New York New York. No cal ni dir que he aprofitat per sablar-lis tanta pasta com he pogut (basicament he dinat i sopat gratis) i per tornar a degustar la truita de patates i els spaghetti de la meva germana..

Tema New York, m'ha encantat. El fet és que ja hi havia estat amb el cole, pro clar, no és lo mismo. Us en faig cinc cèntims..

SORTIDA: Cortesia de GreyHound, la companyia més important d'autobusos que opera per aquí. Una ganga, anar i tornar a New York per 26$ per persona. Pel que fa al viatge, tot lo còmode que pot ser un viatge de 4 hores i mitja en un autocar. Però, per fi, arribem a la ciutat.

PRIMERES IMPRESSIONS: Això és més gran que Boston.. i, el més important, està a rebentar de gent. Després de molt observar, he arribat a la conclusió que deu haver-hi una mena de codi no escrit sobre la circulació per les voreres de Nova York, perquè només veus a manades de gent caminant a tota llet sense mirar gairebé endavant, però sense xocar contra ningú (com si tinguessin un radar..). A mi la cosa no se'm donava tan bé i m'hi havia de fixar més, però vam sobreviure :P

ALLOTJAMENT: American Dream Hostel.. un nom tot curiós per un alberg. Tot i l'aspecte exterior (allò semblava estar en ruines..) per dins era d'allò més acollidor. Teniem reservada una habitació per tres persones, que consistia en una llitera en la qual el pis de sota era un llit de matrimoni i el de sobre normal (american technology). Apart d'aixòs, el normal dels albergs: banys compartits, esmorzars en familia i personatges d'allò més curiosos (menció especial pel senyor que portava 30 anys vivint en aquell edifici i que s'havia tornat boig..)

TURISME: Acollonant.. Molt impressionant (tot i ser la segona vegada que hi anava..). Visita obligada para todo turista que se precie. No crec que hi hagi res semblant enlloc (tot i que Barcelona és molt millor, d'això no n'hi ha cap dubte). Us explico les coses més famoses que vaig veure:

- Empire State Building: és bastant alt.. :P. El que passa és que tots els edificis del voltant ho son molt, també. En serio, és alt de collons i més ara que s'ha quedat sense la competència de les torres bessones.. Dada curiosa: el van construir en 1 any i pocs dies, el que se'n diu cagant llets. La mitja era d'uns 4 pisos i mig per setmana. Com a Espanya més o menys..
Les vistes des de dalt són la bomba. La gent es veu petita petita.. et sents com si estiguessis mirant un formiguer..

Quin munt de totxos..

- Estatua de la Llibertat: "Give me your tired, your poor... blah blah blah" una patranya. Un símbol del que Estats Units debia representar fa anys, però que fa temps que tothom sembla haver oblidat. Petita i cutre.

Vista des del Ferry que va a Staten Island

- Central Park: Una de les millors coses del viatge. Hi vam anar el diumenge al migdia, i va coincidir que era el primer dia que feia sol de vritat a Nova York. Per això, tothom s'havia posat d'acord per anar-ho a celebrar tot prenent el sol estirats a la gespa de Central Park. Tothom era allà, de bon rotllo. Nosaltres no vam poder evitar fer una mini siesta (per uns moments vaig sentir com si fós a la gespa del Nexus..). El millor de tot va ser la festa que vam trobar quan marxàvem. Una mena d'associació de ball i patinatge de la ciutat havia muntat una mena de rave sobre patins: un dj, música a tot drap i gent ballant sobre patins.. donava molt bon rollo.

Central Park

El catxes ballava com si estigués a Fama..

- Zona zero: Un forat molt gros. Hi ha edificis que encara els estan arreglant. Hi ha una llista de la gent que va morir (The Heroes of September 11, 2001) i la veritat és que és llarga llarga, tot en un estil molt americà.. Uns carrers més avall hi ha una plaça on hi ha una monument de ferro que hi havia entre les torres tal i com va quedar, amb un escrit i una flama que no s'apaga mai.. molt americà..

herois per accident..

El monument tal qual va quedar

- MOMA: cal dir que no m'apassionava la idea d'anar a un altre museu, perquè la setmana anterior havíem anat al Fine Arts Museum de Boston i casi em moro.. Però el MOMA (Museum Of Modern Art) va ser tota una sorpresa. És dels museus més bons que he vist mai. Està tot dedicat a l'art modern i no només hi ha quadres, sinó també fotografia, arquitectura i disseny. La majoria de quadres no són famosos (tot i haver-ne algus d'universals, com la Nit Estrellada del Van Gogh i diversos del Picasso, Dalí, Miró i pintors actuals) però el fet de no entendre una merda de que cony hi ha pintat i què nassos vol dir el fa més interessant.. Sorpresa del dia, mentre estava passejant tot absort en l'admiració de les pintures, una noia em saluda des de darrera i, oh sorpresa, la meva tutora de projecte (tots dos ens havíem agafat vacances, i jo sense avisar ningu..) i em va estar parlant sobre el museu (menos mal que aquesta tia és la canya..).

- El Soho: em va fer molta gràcia. Antigament era on vivien tots els bohemis marginals de nova york. Ara és un lloc on es reuneixen tots els modernillos carregats de pasta i compren coses de modernillo :P. La veritat és que hi venen coses super xules (que costen el doble, pel fet de ser del soho..)

- Times Square: era el primer cop que hi anava, és impressionant. Una lluminària del quinze, típica de les fotos de Tokio, ple de pantalles gegants anunciant tota mena de coses. Hi ha infinites coses per veure-hi. Tendes de tot tipus, l'edifici de l'MTV, una mena de plató de televisió on hi feien una Twin Contest (tot plè de gent bessona..) i, fins i tot, una oficina de reclutament de l'exèrcit (no faré comentaris). La cosa curiosa va ser que just quan erem allà es va anunciar el nou papa, o sigui que el vam veure en una pantalla mega-gegant (amb tota la cara de fatxa que té el tio aquest.. què poc m'agrada..)

Habemus Papam..

- Broadway: no podíem marxar sense veure algun musical a broadway. Primer comentari: les entrades costen una pasta gansa (si la compres sense descompte son uns 100$ per entrada). Però el mateix dia de la funció, les venen a Times Square per meita de preu (50$ per veure un musical continua sent una passada..). En principi voliem anar a veure Mamma Mia, però no hi havia entrades i vam improvitzar. Vam anar a veure Good Vibrations (un musical basat en la música dels Beach Boys). Va ser una altra grata sorpresa, em va agradar moltíssim.. anava d'uns nois de la costa est que se n'anaven de vacances a la costa oest a viure bé i a lligar com déu mana.. (amb lo bé que s'està a la costa est.. :P )

Hi ha moltes més coses que he vist i que no explico, perquè això s'ha allargat un munt, però ja us ho podeu imaginar: Rockefeller Center, Chinatown (super impressionant, algun dia en parlaré..), les Nacions Unides (one Kofee please..), St Patrick's Cathedral, Chrysler Building (com m'agrada aquest edifici..)

Però bé, ara toca tornar a la vida "normal" de Boston. Aquí celebrarem St Jordi, per fer una mica de país.. i a gaudir del sol!!!

Molts petons!!

Marçal..