Longin' for the sun..

Ei gent!

M'he decidit a escriure algo, perquè sinó la penya s'enfada.. Però la veritat és que no hi ha maaassa cosa per explicar.

Portem gairebé dues setmanes que plou a cada moment. Som 30 de Maig i aquí l'estiu encara no arriba. Perquè us en feu una idea, aquest és el panorama que es veia ahir per la finestra..

Deixant el tema meteorològic apart, el tema projecte comença a encarrilar-se (que no vol dir acabar-se ni molt menys..). Ja sé on he d'arribar i què és el que vull aconseguir, ara la qüestió és fer-ho i gaudir com abans millor d'aquest fantàstic estiu que ens està brindant Boston (U_U').

Passant al tema domèstic, en els últims dies hem sofert una incorporació i una baixa al pis. Resulta que després de 4 mesos aquí ja he conegut al Dirk, un alemany d'Alemanya (jeje) que ve de tant en tant (1 cop cada 4 mesos com a mínim..) i que, quan ve, porta el temps tant ajustat que no para per casa. És l'últim en arribar (pot arribar perfectament a les 2-3 del matí) i el primer en marxar (si et lleves com jo a les 9 ja no hi és..).
Passant al tema baixa, sí que s'ha notat més. La meva estimadíssima Bea ha fugit cap a Woods Hole (un poblet a la platja on estudia durant l'estiu, digueu-li tonta també..), o sigui que se m'ha acabat el parlar castellà a casa. A partir d'ara només anglès. Això sí, abans de marxar em va instruir en l'art de fer els seus pastissos, perquè així no la trobéssim tant a faltar..

A banda de tot això, aquests dies he tornat a estar barrinant sobre el meu futur enginyeril. Després de tenir una conversa amb l'amic Fede i que em recomanés com a prioritària una opció que jo pensava (o voldria) haver desestimat, torno a tenir el cap fet un embolic ben gros.. ("no perdis cota Marçal, que ara ja ets a dalt de tot..")

what am i supposed to do..? what do i want to do..? la primera pregunta és fàcil de respondre.. pel que fa a la segona, ni zorra.

en fi.. ja us he posat una micona al dia de com va la cosa pel plujós Cambridge. Ap, quan faci més bon temps, sortiré un dia amb la càmara i us faré un mini-reportatge de com és la vida aquí (apartament, universitat, gent, etc. )

Apa, vosaltres cuideu-vos moltíssim. Una abraçada,

Marçal..

... i jo en porto 2...

Doncs si.

Dos mesos, pero dona la sensació de que porto 2 anys aqui. Tant de moviment amunt i avall, ara la mudança al nou apartament i tot plegat són masses coses noves.

Estic plenament d'acord am el marçal pel que fa a que t'adones realment de lo que tens a barcelona. Però no puc negar que això és una experiència que cal fer. No només conèixes a molta gent, de tots tipus i de tots colors (no em refereixo a color de la pell evidentment), sinó que (com a mínim a mi) m'ha posat en situacions en les que no hi havia estat mai.

Si ja es prou dificil fer un PFC, si a sobre l'has de combinar amb la infinitat de coses que has de fer per sobreviure aquí, doncs es torna tota una aventura.

També aprofito per dir que, com em va dir ahir l'Ana, entre els dos mesos i els 3, es una barrera psicològica en què t'adones de que portes bastant de temps aquí, però encara t'en falta més. Si, a sobre, afegeixes el fet que ara tothom del campus marxa i ets dels pocs que es queda aquí (imagineu-vos la UPC a l'estiu), doncs encara es fa mes dur.

Tot i això, no m'arrepenteixo d'haver vingut!

I van tres..

2 de Maig, avui tot just fa 3 mesos i 1 dia que vaig arribar aquí. Això ja permet fer una visió global del que és una estada aquí..
Jo crec que la conclusió seria la següent..
A vegades un ha d'anar a altres llocs per adonar-se (realize.. com m'agrada aquest verb..) de com li agrada casa seva.. (amb tots els respectes per Boston, que continuo dient que és molt maco)
Igualment, a vegades un ha de conèixer altres persones per adonar-se com li agrada la seva gent (amb tot el respecte per la gent de Boston, que també són molt simpàtics, sobretot els catalans..)

No sé si m'enriquiré gaire en el camp de l'enginyeria, el que és segur és que estic aprenent coses més importants..

Petons,

Marçal..

PS: A vegades un ha de fer-se el dinar, per adonar-se lo bo que està el menjar de la mama (tot i fer-me uns plats molt apanyats, la veritat és que no hi ha color..)