UPC Team's Blog

diumenge, juliol 10, 2005

una de meroooooo!!!!

Eis penya!!! k som safriminssssssss!!!!

Akí el tema currides de toros no el tenen massa per la mà.. o sigui k akest cap d setmana ha estat un clabin uiken (clubbing weekend, pels lletradus..). Mmmmm.. la conclusió és.... ostia com ballen les americanes.. apart d'aixòs.. uaaaaakaaa amb les gogos... d'akestes no n'he vist a barcelonaaaa... La part dolenta és k la beguda es molt cara ( jack amb cola 8$+tip) o sigui k et deixes una pasta del kiiiiinze..

eoo.. m'acabo de fer una afotu.. akí son les 3.10 (ui k taaaaaaard..) però no es pot esperar més.. akí les parties suck k t'hi cagues però wnu en fin k hi farem..



ALA, JA M'HEU VIST UN RATU

:PPPPPPPPP










Moltíssims petons a totes i una abraçada a tots :PPPP

marçal..

divendres, juliol 08, 2005

Once again

El meu servidor m'ha trait a barcelona. Fa uns dies, despres de més de 4 mesos, ha decidit que ja en tenia prou, que ja no volia k el putinejés més i ha decidit fer vacances!

Així que he decidit escriure en aquest blog després de tant de temps! I es per dir-vos que el marçal es un privilegiat! Jo tb vaig disfrutar del "long weekend" del "4th of july" a la americana!

Primer, dia de cine per veure la super estrena del Tom Cruise: aliens, explosions i herois que salven la terra... em va recordar, curiosament, a "Independence Day"... casualitat?

Després una mega Barbacoa al més pur estil americà: molta salchicha cremada, hamburgueses calcinades, amanida de patates y molt de chili per donar-hi una mica de gust. Com no, no podia faltar un barril de cervesa (també anomenat "keg") per tirar-ho tot coll avall. La BBQ va començar a les 3 i va acabar a les ... doncs la veritat es que no ho sé, l'ana i jo vam marxar a les 21:30 i la gent havia començat a re-encendre les barbacoes per cuinar el sopar! Aixó sí, d'emocions fortes no ens van faltar ja que vaig participar en un concurs tipicament americà.

Primer es coloca una tira de plastic de 1 metre d'amplada i uns 20 o 30 de llargada. Es mulla una mica per sobre i es fan equips. I cada equip competeix a veure qui es el degenerat que corre més rapid fins a un dels extrems del plàstic, hi salta a sobre sense trencarse res amb l'impacte contra el terra i arriba més lluny sense sortir-se del plastic i acabar en mig dels geranis del jardí. Tota una experiència.

Finalment, West Lafayette, que començo a sospitar que té un contracte secret amb el senyor del temps, va decidir que els focs artificials ens els donaria una tormenta elèctrica que ens va tancar a casa i ens va fer gaudir dels focs artificials que diu el Marçal per la tele en directe. I és que els de Boston son els millors!

dimarts, juliol 05, 2005

Land of the free, home of the brave..

Eis!!

Avui som dimarts, 5 de juliol. Això significa que ahir vam ser 4 de juliol, l'aniversari de l'aprovació de la Declaration of Independence. Això va ser l'any 1776 (ja fa quasi 300 anys..) i aquí és la celebració més simbòlica de tota la temporada. La gent surt al carrer a celebrar l'americanisme. Aquí a Boston és on es fa una de les celebracions més importants. S'esperaven unes 300,000 persones repartides a les voreres del riu Charles. Tot comença a mitja tarda, quan la gent comença a agafar-se un lloc privilegiat per contemplar tot l'espectacle que s'apropa. Els més afortunats poden contemplar-ho tot des del seu yate. Com podeu veure, el dia no podia ser millor. El sol brillava radiant (a Boston estava prohibit que plogués, s'hagués vist com un atac terrorista i s'hagués declarat la guerra als núvols..). En fi, aquí veieu com es veia Boston des de Cambridge.


Els dos edificis grans que es veuen son el Prudential a la dreta i el John Hancock a l'esquerra. La cosa s'anava omplint i a les 8.30 va començar l'entreteniment. Però abans de tot, l'himne. La veritat és que personalment me'n fotia bastant d'aquestes coses, però a un se li posa la pell de gallina quan veu a tothom cantant l'himne. El patriotisme d'aquesta gent és una cosa que s'ha de veure per poder-la entendre.. Per descomptat es feien incomptades al·lusions a tots els que han perdut la vida per defensar aquest país. Just quan acabava l'himne, 3 avions de l'exercit van passar volant baix i fent sonar els reactors ben fort enmig de l'èxtasi general. Un cop acabat el ceremonial, a través d'altaveus repartits per tot el riu vam poder escoltar un concert interpretat per una orquestra que tocava un repertori de cançons patriòtiques americanes. Però tothom ja tenia la ment pensant en el que vindria després.. Un cop acabat el concert, a les 10.30, hi havia focs artificials, una de les coses que més els agrada aquí.


Aquesta foto és des d'un dels ponts que creua el riu Charles, unint Cambridge amb Boston. És un pont que deu fer uns 300 o 400 metres i estava a rebentar de gent. Menció especial a la minifalda a la dreta de les imatges :P. La gent no parava d'arribar en massa. Finalment, els fireworks van començar amb una puntualitat que ja la voldríem alguns.. L'espectacle va ser molt impressionant, però res a envejar als focs artificials que tenim a casa. Aixó sí, la cosa va durar molta estona. Es fa difícil saber quant va durar exactament, perquè els focs et deixaven en un estat de relaxació total en el que un s'oblidava de tot.. Aquí teniu un parell de captures dels focs.









































Un cop acabats els focs, la marea humana de gent se'n va anar cap al metro, i jo cap a casa, que aquest ha estat un cap d setmana més que dur.. 4 nits d festa i 2 dies a la platja.. no em puc queixar. Per cert, parlant de la platja, aquí l'aigua està glaçada glaçada..

Apa, res més des d'aquí, que us vagi molt rebé!! Petons,

Marçal