Jamaica's Greatest Band

ieeeeps,

són les 1:20 AM a Cambridge, acabo de tornar de pendre unes birres i he decidit escriure un ratillo aquí al blog.

Bueno, ja sóc l'únic que queda a terres americanes.. la veritat és que la cosa s'ha allargat, però ja em coneixeu.. sempre tot a l'últim moment. El que és segur és que presento la setmana del 5 de setembre, o sigui dintre de 2 setmanes. Després seré un home lliure.. finally..

Per aquí tot continua al seu ritme. L'últim dia us explicava el concert de Staind.. Avui la cosa també va de concerts.. però molt més especial. El dimarts, tot rondant per la uni buscant el despatx d'estudiants internacionals, em vaig topar amb un cartell anunciant un concert. Resulta que els Skatalites tocaven al Middle East, un bar al costat de casa meva. Aquest cop la cosa no era gratis, sinó pagant.. 20$. Per qui no els conegui, els Skatalites són una banda jamaicana dels anys 60 a la qual s'atribueix l'invenció de l'ska. És a dir, una banda mítica on les hi hagi; un concert d'akests k s'hi ha d'anar.

La veritat és que 20$ em va semblar car, però s'ho valia de sobres. Primera, perquè tocaven tres bandes. La música va durar des de les 8.30 PM fins a la 1:30AM. O sigui que no ens podem queixar. Les dues bandes teloneres es veien bastant rollo d'estar per casa, tot i que ho feien guais guais.. però tothom esperava ansiosament a la banda estrella de la nit.

Cap allà a les 11 de la nit, els Skatalites van fer aparició. Com he dit, són una banda dels anys 60, i d'això en fa molt temps. De la formació oficial només queden tres persones (la cantant, un dels saxofonistes i el bateria) dels quals alguns ja passen dels 70 anys. La resta ja han palmat (no de sobredosi, sinó de vells). Però wnu, tot i ser uns 'viejetes' els tios s'ho curren un munt. Toquen super bé (gairebé totes les cançons són instrumentals) i tenen una energia que molts la voldrien per a ells.

La veritat és que un s'adonava que aquells tios disfrutaven tocant.. i això s'agraeix molt. Probablement són de les persones que han fumat més marihuana de tot el planeta i potser això els ha deixat una mena d'alegria perpètua al cos. Però de veritat, els tios s'ho van currar. Val a dir que l'ska que tocaven res tenia a veure amb l'ska que acostumem a escoltar en les bandes acutals.. la cosa era molt trankila, una mena de ska-jazz amb molts tocs de reggae. Total, un bon rotllo molt contagiós. Us en deixo una foto per deixar-ne constància.



Pel que fa a aquest cap de setmana... demà hi ha una festa d'un català que pira.. i dissabte mirarem d'anar de clubbing, previ botellón a casa meva, que per algo he d'aprofitar que m'he quedat solet al pis..

Apa, molts petons a totes i tots!

marçal

Chapter V

Eis, 2 posts en una setmana.. no us queixareu..

Buenu, suposo que els que em coneixeu sabeu de la meva especial devoció per Staind.. doncs quina és la meva sorpresa quan ahir, mentre mirava per la web em trobo això:

".... Let me say this again – STAIND is playing a FREE SHOW in BOSTON at CITY HALL PLAZA, the same day their NEW ALBUM Chapter V is released. This one is guaranteed to be absolutely insane, so mark the date: TUESDAY, AUGUST 9th. Doors open at 6 PM."

Resulta que Staind són una banda de Massachusetts i avui presentaven el seu nou album 'Chapter V' (que jo ja tenia.. això de la pirateria cada vegada m'impressiona més..). Total que per presentar-lo han decidit fer un concert sorpresa i de gratis a Boston.

Pos apa, cap a Boston falta gent :). Això de 'doors open at 6PM' no té gaire sentit, bàsicament perquè no hi havia portes. El concert es feia al mig d'una plaça molt gran que hi ha a Boston. I del concert.. puc dir que ha complert les meves espectatives amb nota. Per començar, feia molt temps que no anava a un concert sense un cubalitro al cos i això fa que et fixis en la música i tot. Si vas a un concert de punk no importa perquè com totes les cançons son iguals l'important és anar ben torrat perquè les hosties fagin menys mal. I luego.. Staind és Staind, i s'havia d'escoltar amb atenció, perquè tenia moltes ganes de veurel's en directe. I han tocat totes les cançons que m'agraden.. Outside, It's been a while, For You, Zoe Jane, So Far Away (Akesta m'agrada tant que l'he grabat en video, el que passa que si la camara es diu fotogràfica serà per algo, total que la qualitat no es lo millor..).

Del nou disc no us en puc dir massa coses, perquè no l'he sentit prou vegades però pinta bé. De moment ja tinc cançó preferida, 'Right Here', mooooolt molt bona.

Una altra cosa que he constatat al concert és que hi havia gent molt jove.. que em recordaven els meus primers concerts (un fabulós concert de Green Day a Àtic, sí sí, Àtic, on no deviem ser més de 200 persones.. bruuuuuutal). En fin, un concert molt bo, curt, però gratis. Per deixar-ne un testimoni gràfic, us deixo una foto del moment Epiphany.. Quina gran cançó..

Com podeu veure els cabrons treuen la bandera a la que poden.. Apa, a más ver!

marçal

Is this a light..?

K paicha penya!!

Feia moooooooolt temps que no donava senyals de vida. Per si patieu, no us preocupeu, encara estic vivito y coleando. El cas és que m'ha tocat apretar per acabar d'una vegada el projecte. El Marçal no canviarà mai.. feina a última hora com sempre, en fin.. El cas és que aquest cap de setmana he estat fent simulacions a tort i a dret i els resultats són bastant macos (ha fet falta algun apanyo, però finalment els resultats donen). O sigui que ja comença a veure's una micoooona de llum al final de túnel.. El cas és que la setmana del 5 de setembre presento el projecte. Sóc el que va marxar primer i el que presentarà últim :), però buenu, presentaré.

From now on.. pos de moment la setmana del 15 d'agost he de fer un super intensiu d'anglès (de 8.30 a 4 cada dia) per treure'm l'ultim crèdit ALE que em falta (des d'aquí un saludo a l'amic soriano ;) ). Apart d'això, escriure com un matat i presentar el projecte. Després, el 10 d setembre arriben els meus papis a fer-me una visita (i a controlar que no em quedi aquí) i anirem a New York i Canadà. I el 27 de setembre agafo l'avió de tornada.

Com a dada curiosa d'akest cap de setmana us penjo una foto de l'ordinador on estava treballant aquesta tarda (marçal treballant un diumenge.. molt malament). Buenu, la pecera aquesta és especial perquè té windows (és l'única pecera en tot el MIT que té windows). I ja que feien una pecera nova, pos van dir, posem-li uns trastos guais d'ordinadors. Total, que avui estava treballant amb un Dual Xeon (2 processadors, que vol dir que mentre un treballa fent simulacions, pots fer servir l'altre per fer solitaris) i 2 pantalles (una pel matlab, l'altra pels solitaris). Igualet que la pecera de l'UPC..




Apa, res més. Acabeu de gaudir de les vacances que al setembre.. a treballar!

Bona nit,

marçal