UPC Team's Blog

Enginyer Marçal

2005-09-11T22:20:00.000-04:00

Eis!!!!!

Mil perdons a tothom a qui no he dit res.. Mil gràcies als que m'heu deixat coses escrites pel messenger. El Marçal ja és enginyer!

La presentació va anar de conya i les preguntes les vaig saber respondre, o sigui que guais. Després d'això vaig anar a comprar birres, vaig estar netejant la casa, vaig sortir de festa... i al dia següent van arribar els meus pares.. o sigui k no he pogut escriure res per aquí fins avui..

I us escric des de la meva habitació, ja gairebé buida. Demà me'n vaig a New York + Catarates del Niàgara + Toronto + Ottawa + Montreal + Quebec i no torno a casa fins al 23. La noia nova arriba el 13 o sigui k li he d buidar l'habitació. Stress total.. però ja està gairebé fet.. ara fa pena l'habitació buida..

En fi, tema feina, jo em pensava k ja havia acabat, però noooooo... Resulta que, apart d'acabar de corregir la memòria i fer una documentació del simulador que els he fet, la meva jefa diu que el projecte és prou bo com per anar en un article d'un congrés.. o sigui que tocarà escriure un article sobre el projecte.. la part bona és que quan vagin al congrés segurament m'hi invitaran :)

En fi, lo important és que ja sóc enginyer, i com sempre que un acaba una cosa important, toca donar gràcies. A tota la gent que m'heu estat acompanyant tots aquests anys (i que espero que ho feu durant molts més..), penya safris i penya uni, a tots i cada un de vosaltres: moltes gràcies!

Ens veiem en un tres i no res :P

marçal

Divendres, dia D

2005-09-06T22:30:00.000-04:00

Bona nit!!

No sé si feia gaire que no escribia, però les últimes setmanes he estat un pèl enfeinat.. La bona notícia és que el PFC ja està escrit (de fet falta escriure els acknowledgments i el abstract i alguna coseta més, però el gruix de la cosa ja està feta). Ara falta presentar-lo. I jo em pensava que faria una presentació d'aquestes d'estar per casa ('being home' :P ), no podia estar més equivocat. Resulta que el jefe del meu departament, que és un senyor molt gros amb una barba blanca que s'assembla al capità dels Bobobobs, va venir a parlar-me del que ell en va dir 'your seminar'. Bàsicament em va dir que el faríem a les 12 del migdia, que faríem un lunch i que li fés un 'abstract' perquè havia d'invitar a professors d'altres departaments. 'ok.......', marçal cara de pòker. Total, que lo del divendres pot ser bastant divertit.. però bueno, després d'això, el marçal serà un enginyer. I divendres a la nit... el marçal serà un enginyer molt borratxo :). I dissabte arriben els papes, o sigui k nirà tot seguit.

Apart d'això, com que divendres vaig acabar d'escriure, aquest cap de setmana he decidi celebrar-ho, bàsicament sortint cada dia, des de dijous fins a diumenge (dilluns aquí va ser festa). El més interessant va arribar divendres. Resulta que ens en vam anar a Caprice, que és un bar-discoteca d'aquestes de classe (de classe vol dir que la beguda és més cara) i quina és la meva sorpresa quan em fixo en la música i sento.. 'dame más gasoliiiiiiiiiina, quiero mi gasoliiiiiiiiiiiina'.. La puta gasolina a Boston.. total que el reggeaton no és cosa només d'espanya.

Una altra cosa curiosa va arribar dissabte. Estava jo per la tarda a casa i vaig veure com al pàrquing de sorra que hi ha darrera de casa meva treien tots els cotxes i hi portaven un cotxe vell. Després van punxar-li les rodes i van començar a pintar-lo amb graffitis. Jo, ni puta idea del que feien, però després de sopar vaig començar a sentir òsties. Resulta que una 'fraternity' d'aquestes estava fent una celebració, que consistia en que agafaven una massa i es dedicaven a matxacar el cotxe. La cosa semblava divertida o sigui que vaig baixar a veure-ho. Aquí us penjo una foto de l'event.

Això és a darrera de casa meva.. Sembla una foto del Bronx. Fins i tot vaig grabar vídeos perquè la cosa tenia guassa..

I res més. Ara toca stress per tot lo que he d fer (presentació, preparar viatge, empaquetar tota l'habitació, arreglar tots els papers...) i dpres cap a casa de nou. Ja tinc ganes de veure-us a tots de nou..

Petons!

Jamaica's Greatest Band

2005-08-26T01:17:00.000-04:00

ieeeeps,

són les 1:20 AM a Cambridge, acabo de tornar de pendre unes birres i he decidit escriure un ratillo aquí al blog.

Bueno, ja sóc l'únic que queda a terres americanes.. la veritat és que la cosa s'ha allargat, però ja em coneixeu.. sempre tot a l'últim moment. El que és segur és que presento la setmana del 5 de setembre, o sigui dintre de 2 setmanes. Després seré un home lliure.. finally..

Per aquí tot continua al seu ritme. L'últim dia us explicava el concert de Staind.. Avui la cosa també va de concerts.. però molt més especial. El dimarts, tot rondant per la uni buscant el despatx d'estudiants internacionals, em vaig topar amb un cartell anunciant un concert. Resulta que els Skatalites tocaven al Middle East, un bar al costat de casa meva. Aquest cop la cosa no era gratis, sinó pagant.. 20$. Per qui no els conegui, els Skatalites són una banda jamaicana dels anys 60 a la qual s'atribueix l'invenció de l'ska. És a dir, una banda mítica on les hi hagi; un concert d'akests k s'hi ha d'anar.

La veritat és que 20$ em va semblar car, però s'ho valia de sobres. Primera, perquè tocaven tres bandes. La música va durar des de les 8.30 PM fins a la 1:30AM. O sigui que no ens podem queixar. Les dues bandes teloneres es veien bastant rollo d'estar per casa, tot i que ho feien guais guais.. però tothom esperava ansiosament a la banda estrella de la nit.

Cap allà a les 11 de la nit, els Skatalites van fer aparició. Com he dit, són una banda dels anys 60, i d'això en fa molt temps. De la formació oficial només queden tres persones (la cantant, un dels saxofonistes i el bateria) dels quals alguns ja passen dels 70 anys. La resta ja han palmat (no de sobredosi, sinó de vells). Però wnu, tot i ser uns 'viejetes' els tios s'ho curren un munt. Toquen super bé (gairebé totes les cançons són instrumentals) i tenen una energia que molts la voldrien per a ells.

La veritat és que un s'adonava que aquells tios disfrutaven tocant.. i això s'agraeix molt. Probablement són de les persones que han fumat més marihuana de tot el planeta i potser això els ha deixat una mena d'alegria perpètua al cos. Però de veritat, els tios s'ho van currar. Val a dir que l'ska que tocaven res tenia a veure amb l'ska que acostumem a escoltar en les bandes acutals.. la cosa era molt trankila, una mena de ska-jazz amb molts tocs de reggae. Total, un bon rotllo molt contagiós. Us en deixo una foto per deixar-ne constància.

Pel que fa a aquest cap de setmana... demà hi ha una festa d'un català que pira.. i dissabte mirarem d'anar de clubbing, previ botellón a casa meva, que per algo he d'aprofitar que m'he quedat solet al pis..

Apa, molts petons a totes i tots!

marçal

Chapter V

2005-08-09T20:57:00.000-04:00

Eis, 2 posts en una setmana.. no us queixareu..

Buenu, suposo que els que em coneixeu sabeu de la meva especial devoció per Staind.. doncs quina és la meva sorpresa quan ahir, mentre mirava per la web em trobo això:

".... Let me say this again – STAIND is playing a FREE SHOW in BOSTON at CITY HALL PLAZA, the same day their NEW ALBUM Chapter V is released. This one is guaranteed to be absolutely insane, so mark the date: TUESDAY, AUGUST 9th. Doors open at 6 PM."

Resulta que Staind són una banda de Massachusetts i avui presentaven el seu nou album 'Chapter V' (que jo ja tenia.. això de la pirateria cada vegada m'impressiona més..). Total que per presentar-lo han decidit fer un concert sorpresa i de gratis a Boston.

Pos apa, cap a Boston falta gent :). Això de 'doors open at 6PM' no té gaire sentit, bàsicament perquè no hi havia portes. El concert es feia al mig d'una plaça molt gran que hi ha a Boston. I del concert.. puc dir que ha complert les meves espectatives amb nota. Per començar, feia molt temps que no anava a un concert sense un cubalitro al cos i això fa que et fixis en la música i tot. Si vas a un concert de punk no importa perquè com totes les cançons son iguals l'important és anar ben torrat perquè les hosties fagin menys mal. I luego.. Staind és Staind, i s'havia d'escoltar amb atenció, perquè tenia moltes ganes de veurel's en directe. I han tocat totes les cançons que m'agraden.. Outside, It's been a while, For You, Zoe Jane, So Far Away (Akesta m'agrada tant que l'he grabat en video, el que passa que si la camara es diu fotogràfica serà per algo, total que la qualitat no es lo millor..).

Del nou disc no us en puc dir massa coses, perquè no l'he sentit prou vegades però pinta bé. De moment ja tinc cançó preferida, 'Right Here', mooooolt molt bona.

Una altra cosa que he constatat al concert és que hi havia gent molt jove.. que em recordaven els meus primers concerts (un fabulós concert de Green Day a Àtic, sí sí, Àtic, on no deviem ser més de 200 persones.. bruuuuuutal). En fin, un concert molt bo, curt, però gratis. Per deixar-ne un testimoni gràfic, us deixo una foto del moment Epiphany.. Quina gran cançó..

Com podeu veure els cabrons treuen la bandera a la que poden.. Apa, a más ver!

marçal

Is this a light..?

2005-08-07T23:58:00.000-04:00

K paicha penya!!

Feia moooooooolt temps que no donava senyals de vida. Per si patieu, no us preocupeu, encara estic vivito y coleando. El cas és que m'ha tocat apretar per acabar d'una vegada el projecte. El Marçal no canviarà mai.. feina a última hora com sempre, en fin.. El cas és que aquest cap de setmana he estat fent simulacions a tort i a dret i els resultats són bastant macos (ha fet falta algun apanyo, però finalment els resultats donen). O sigui que ja comença a veure's una micoooona de llum al final de túnel.. El cas és que la setmana del 5 de setembre presento el projecte. Sóc el que va marxar primer i el que presentarà últim :), però buenu, presentaré.

From now on.. pos de moment la setmana del 15 d'agost he de fer un super intensiu d'anglès (de 8.30 a 4 cada dia) per treure'm l'ultim crèdit ALE que em falta (des d'aquí un saludo a l'amic soriano ;) ). Apart d'això, escriure com un matat i presentar el projecte. Després, el 10 d setembre arriben els meus papis a fer-me una visita (i a controlar que no em quedi aquí) i anirem a New York i Canadà. I el 27 de setembre agafo l'avió de tornada.

Com a dada curiosa d'akest cap de setmana us penjo una foto de l'ordinador on estava treballant aquesta tarda (marçal treballant un diumenge.. molt malament). Buenu, la pecera aquesta és especial perquè té windows (és l'única pecera en tot el MIT que té windows). I ja que feien una pecera nova, pos van dir, posem-li uns trastos guais d'ordinadors. Total, que avui estava treballant amb un Dual Xeon (2 processadors, que vol dir que mentre un treballa fent simulacions, pots fer servir l'altre per fer solitaris) i 2 pantalles (una pel matlab, l'altra pels solitaris). Igualet que la pecera de l'UPC..

Apa, res més. Acabeu de gaudir de les vacances que al setembre.. a treballar!

Bona nit,

marçal

una de meroooooo!!!!

2005-07-10T03:02:00.000-04:00

Eis penya!!! k som safriminssssssss!!!!

Akí el tema currides de toros no el tenen massa per la mà.. o sigui k akest cap d setmana ha estat un clabin uiken (clubbing weekend, pels lletradus..). Mmmmm.. la conclusió és.... ostia com ballen les americanes.. apart d'aixòs.. uaaaaakaaa amb les gogos... d'akestes no n'he vist a barcelonaaaa... La part dolenta és k la beguda es molt cara ( jack amb cola 8$+tip) o sigui k et deixes una pasta del kiiiiinze..

eoo.. m'acabo de fer una afotu.. akí son les 3.10 (ui k taaaaaaard..) però no es pot esperar més.. akí les parties suck k t'hi cagues però wnu en fin k hi farem..

ALA, JA M'HEU VIST UN RATU

:PPPPPPPPP

Moltíssims petons a totes i una abraçada a tots :PPPP

marçal..

Once again

2005-07-08T00:38:00.000-04:00

El meu servidor m'ha trait a barcelona. Fa uns dies, despres de més de 4 mesos, ha decidit que ja en tenia prou, que ja no volia k el putinejés més i ha decidit fer vacances!

Així que he decidit escriure en aquest blog després de tant de temps! I es per dir-vos que el marçal es un privilegiat! Jo tb vaig disfrutar del "long weekend" del "4th of july" a la americana!

Primer, dia de cine per veure la super estrena del Tom Cruise: aliens, explosions i herois que salven la terra... em va recordar, curiosament, a "Independence Day"... casualitat?

Després una mega Barbacoa al més pur estil americà: molta salchicha cremada, hamburgueses calcinades, amanida de patates y molt de chili per donar-hi una mica de gust. Com no, no podia faltar un barril de cervesa (també anomenat "keg") per tirar-ho tot coll avall. La BBQ va començar a les 3 i va acabar a les ... doncs la veritat es que no ho sé, l'ana i jo vam marxar a les 21:30 i la gent havia començat a re-encendre les barbacoes per cuinar el sopar! Aixó sí, d'emocions fortes no ens van faltar ja que vaig participar en un concurs tipicament americà.

Primer es coloca una tira de plastic de 1 metre d'amplada i uns 20 o 30 de llargada. Es mulla una mica per sobre i es fan equips. I cada equip competeix a veure qui es el degenerat que corre més rapid fins a un dels extrems del plàstic, hi salta a sobre sense trencarse res amb l'impacte contra el terra i arriba més lluny sense sortir-se del plastic i acabar en mig dels geranis del jardí. Tota una experiència.

Finalment, West Lafayette, que començo a sospitar que té un contracte secret amb el senyor del temps, va decidir que els focs artificials ens els donaria una tormenta elèctrica que ens va tancar a casa i ens va fer gaudir dels focs artificials que diu el Marçal per la tele en directe. I és que els de Boston son els millors!

Land of the free, home of the brave..

2005-07-05T14:53:00.000-04:00

Eis!!

Avui som dimarts, 5 de juliol. Això significa que ahir vam ser 4 de juliol, l'aniversari de l'aprovació de la Declaration of Independence. Això va ser l'any 1776 (ja fa quasi 300 anys..) i aquí és la celebració més simbòlica de tota la temporada. La gent surt al carrer a celebrar l'americanisme. Aquí a Boston és on es fa una de les celebracions més importants. S'esperaven unes 300,000 persones repartides a les voreres del riu Charles. Tot comença a mitja tarda, quan la gent comença a agafar-se un lloc privilegiat per contemplar tot l'espectacle que s'apropa. Els més afortunats poden contemplar-ho tot des del seu yate. Com podeu veure, el dia no podia ser millor. El sol brillava radiant (a Boston estava prohibit que plogués, s'hagués vist com un atac terrorista i s'hagués declarat la guerra als núvols..). En fi, aquí veieu com es veia Boston des de Cambridge.

Els dos edificis grans que es veuen son el Prudential a la dreta i el John Hancock a l'esquerra. La cosa s'anava omplint i a les 8.30 va començar l'entreteniment. Però abans de tot, l'himne. La veritat és que personalment me'n fotia bastant d'aquestes coses, però a un se li posa la pell de gallina quan veu a tothom cantant l'himne. El patriotisme d'aquesta gent és una cosa que s'ha de veure per poder-la entendre.. Per descomptat es feien incomptades al·lusions a tots els que han perdut la vida per defensar aquest país. Just quan acabava l'himne, 3 avions de l'exercit van passar volant baix i fent sonar els reactors ben fort enmig de l'èxtasi general. Un cop acabat el ceremonial, a través d'altaveus repartits per tot el riu vam poder escoltar un concert interpretat per una orquestra que tocava un repertori de cançons patriòtiques americanes. Però tothom ja tenia la ment pensant en el que vindria després.. Un cop acabat el concert, a les 10.30, hi havia focs artificials, una de les coses que més els agrada aquí.

Aquesta foto és des d'un dels ponts que creua el riu Charles, unint Cambridge amb Boston. És un pont que deu fer uns 300 o 400 metres i estava a rebentar de gent. Menció especial a la minifalda a la dreta de les imatges :P. La gent no parava d'arribar en massa. Finalment, els fireworks van començar amb una puntualitat que ja la voldríem alguns.. L'espectacle va ser molt impressionant, però res a envejar als focs artificials que tenim a casa. Aixó sí, la cosa va durar molta estona. Es fa difícil saber quant va durar exactament, perquè els focs et deixaven en un estat de relaxació total en el que un s'oblidava de tot.. Aquí teniu un parell de captures dels focs.

Un cop acabats els focs, la marea humana de gent se'n va anar cap al metro, i jo cap a casa, que aquest ha estat un cap d setmana més que dur.. 4 nits d festa i 2 dies a la platja.. no em puc queixar. Per cert, parlant de la platja, aquí l'aigua està glaçada glaçada..

Apa, res més des d'aquí, que us vagi molt rebé!! Petons,

Marçal

De festes, paelles, coques, sants i demés..

2005-06-28T20:15:00.000-04:00

Eis gent! Què tal es viu de vacances ? Suposo que bé.. Per aquí la cosa ha estat de bastant estress les últimes dues setmanes. Resulta que la meva advisor fot el camp a Europa unes setmanes i em va dir.. " I think it would be good if you summarized your research so far in a written report". Pos ale, igualment algun dia m'havia de posar a escriure.. Em va dir k li enviés en una o dues setmanes, o sigui que vaig decidir que no sortiria durant el cap de setmana i que em quedaria fent feina..

Però com sempre que he de treballar, els astres es van alinear per organitzar infinites festes aquell cap d setmana..

Divendres: Wine&Cheese party organitzada pel MIT Euroclub, una mena de tastavins a la americana.. Total, uns gotetes de Gran Sangre de Toro, una micona de formatge i dpres a escoltar jazz (sembla k li estic agafant afició..) i a pendre algo.. nit de trankis que em permetia fer algo de feina el dissabte.

Dissabte: dpres d no fer res en tot el dia (hi ha coses que no canvien) vaig anar a una festa a casa d'un italià. L'ambient estava molt bé. La casa era una passada (i més comparada amb la comuna on visc..). Us penjo una foto pq veieu com són les festes dels estudiants de Cambridge..

Però el punt àlgid de la nit va arribar quan el Marçal va descobrir un bidó ple de sangria.. Feia mesos que no en bebia, o sigui que us podeu imaginar que em vaig fotre fins al cul.. A sobre el bidó aquell era un invent tot graciós, com podeu veure..

I de la resta de la nit.. pos està tot molt borrós, més borrós del que voldria.. vamos, que no m'enrecordo d res més. Recordo arribar a casa a les 6 i anar-me'n directe a sota la dutxa a baixar el pet que duia a sobre. Resultat: diumege, la pitjor ressaca que he tingut a Estats Units... No tornaré a veure sangria feta amb productes americans.. Total, diumenge tpoc treballarem.. Al vespre me'n vaig nar a una barbacoa (una de les coses més típiques d'aquest país..).

Dilluns vaig decidir posar-me 'manos a la obra' amb les simulacions i tota la pesca. Para más inri, al marçal se li va acudir fer el report en Latex, amb tots els inconvenients que això comporta. Això sí, un cop acabat queda de puta mare. Vaig estar currant a un ritme 'intensiu' (jo no sé currar més de 3 hores seguides, ja ho sabeu) fins dijous. Dijous tocava revetlla de St Joan amb els catalans. La idea no podia ser millor, faríem paella :). Després de 4 mesos alimentant-me a base de menjar poc elaborat (no dóno per més, ho sento) vaig gaudir d'una fantàstica paella. Estava moooolt bona. Aquí ens teniu a tota la penya catalana punt de sopar..

Jo per col·laborar en el sopar vaig intentar fer una coca.. Principal problema: les mides de la recepta eren pots de iogurt i a Estats Units no en tenen. No tenen pots dels que tenim nosaltres, de iogurt sí que en tenen, però en pots macro (com tot en aquest país..). Igualment, jo sabia que un dels pots que teníem per casa era la mida justa d'un pot de iogurt. I... casi l'encerto.. però no. En comptes d'agafar el pot de 4 onces, vaig fer servir el de 8 onces.. Diguem que la coca va quedar consistent, però comestible. A la pròxima l'encerto segur..

I aquest cap de setmana sí que em vaig tancar a casa a treballar.. patint la puuuta calda que fot aquí i esperant el cony de simulacions que triguen un ou. Perquè us en feu una idea, vaig posar a correr la simulació diumenge a la tarda i va acabar dilluns abans de dinar, de poc rebento el portàtil.. Però al final, ahir a les 2 del matí acabava el cony d'informe.

Si us aburriu i li voleu pegar una ullada (encara que només sigui per veure el look tan professional que té..) el teniu aquí

Cada cop queda menys per acabar i ser oficialment un enginyer. Per cert com em mola la foto de la orla.. semblo o no semblo un tio sèrio??

I parlant de graduats.. ahir vaig rebre un paquet de la meva família. Resulta que el 30 de Juny és el meu sant i em van enviar un regalo i una carta (que macu....). Va arribar amb 3 dies d'antel·lació però millor això que no pas que arribés tard. Ap, el regalo era aquest:

Apa, disculpeu el peazo de post, però se m'havien acumulat els temes. Apa, me'n vai a posar una secadora.

Petons!!

marçal..

Te gusta el brunch..?

2005-06-12T14:05:00.000-04:00

Eis família, què tal els exàmens?? Xupat, no? Me n'alegro.

Aquí fa una calda del quinze, i la cosa ha d'anar a pitjor.. la meva habitació sembla una sauna..

En fin, a lo que iba, avui he fet una de les coses típiques americanes: he anat a un 'brunch'. La paraula deu venir de la barreja de 'breakfast' i 'lunch', perquè bàsicament és això. Normalment, els diumenges, la gent es reuneix a mig matí (cap a les 11) amb la família o amb els amics i van a un bar a menjar i xerrar.

I direu, a les 11 del matí, deuen menjar algo suau.. mentiraa!!! Es foten un buffet lliure de tres parells de nassos. La barreja entre esmorzar i dinar s'aconsegueix mesclant en el mateix buffet ous remenats, bacon, torrades... amb costelles de porc, pollastre arrebossat, maccarroni cheese, i tot tipus de beans (per cert avui he sabut el k era una 'black eyed pea' jeje).. Resultat: i'm so full.. no sé si això dels 'brunch' està fet per a mi..

Lo bo del lloc on m'havien invitat és que era un bar de jazz. Tenia ganes d'anar algun cop a escoltar jazz perquè no n'havia sentit mai en directe aquí a Estats Units. La veritat és que ha estat una grata sorpresa.. m'ha agradat molt l'ambient. La música donava molt bon rotllo (sobretot el negret que tocava el piano quan a mitja improvització s'ha posat a tocar la melodia de los Picapiedra) Tota una experiència..

Us penjo un parell de fotos..

The best soul food in New England

Te gusta el jazz..?

Apa, jo me'n torno a currar amb el meu amic Matlab.. Petons!!

Marçal..

Longin' for the snow..

2005-06-05T17:46:00.000-04:00

Xavalotes, l'estiu ja arribat a Boston.. Després de 2 setmanes fatídiques sense veure el sol, divendres l'astre rei va reclamar finalment el seu protagonisme.. en dues paraules: "vaya caaaalda"
Dins del meu apartament fot una calor del mil i apart d'això no tinc aire acondicionat (cosa que hauré de pensar en solventar si no em vull fondre..) així que us podeu imaginar.. Resultat: aquest cap de setmana m'havia proposat currar molt i no he fet res. I lo pitjor és per la nit.. visc al costat d'una fàbrica de cookies i hi ha camions carregant i descarregant des de bon matí. O sigui que si obro la finestra no pots dormir pel soroll, i si la tanques no pots dormir de la calor. Personalment, prefereixo el soroll..

Serà qüestió de trobar alguna solució al tema de la calor. La meva primera acció va ser comprar un pack de 30 birres i omplir la nevera de bud's (hi ha alguna cosa que no es pugui solucionar amb cervesa..?). També hauré de sopesar el tema aire acondicionat/ventilador perquè només som a 30ºC i ja no puc més..

Apart d'això.. doncs sembla que amb el sol ha arribat la diversió a Cambridge. Primer cap de setmana de sol, 3 festes. Esperem que la cosa es mantingui..

Aquesta setmana prometo treballar molt en el projecte :)

Petons,

Marçal..

Longin' for the sun..

2005-05-30T18:54:00.000-04:00

Ei gent!

M'he decidit a escriure algo, perquè sinó la penya s'enfada.. Però la veritat és que no hi ha maaassa cosa per explicar.

Portem gairebé dues setmanes que plou a cada moment. Som 30 de Maig i aquí l'estiu encara no arriba. Perquè us en feu una idea, aquest és el panorama que es veia ahir per la finestra..

Deixant el tema meteorològic apart, el tema projecte comença a encarrilar-se (que no vol dir acabar-se ni molt menys..). Ja sé on he d'arribar i què és el que vull aconseguir, ara la qüestió és fer-ho i gaudir com abans millor d'aquest fantàstic estiu que ens està brindant Boston (U_U').

Passant al tema domèstic, en els últims dies hem sofert una incorporació i una baixa al pis. Resulta que després de 4 mesos aquí ja he conegut al Dirk, un alemany d'Alemanya (jeje) que ve de tant en tant (1 cop cada 4 mesos com a mínim..) i que, quan ve, porta el temps tant ajustat que no para per casa. És l'últim en arribar (pot arribar perfectament a les 2-3 del matí) i el primer en marxar (si et lleves com jo a les 9 ja no hi és..).
Passant al tema baixa, sí que s'ha notat més. La meva estimadíssima Bea ha fugit cap a Woods Hole (un poblet a la platja on estudia durant l'estiu, digueu-li tonta també..), o sigui que se m'ha acabat el parlar castellà a casa. A partir d'ara només anglès. Això sí, abans de marxar em va instruir en l'art de fer els seus pastissos, perquè així no la trobéssim tant a faltar..

A banda de tot això, aquests dies he tornat a estar barrinant sobre el meu futur enginyeril. Després de tenir una conversa amb l'amic Fede i que em recomanés com a prioritària una opció que jo pensava (o voldria) haver desestimat, torno a tenir el cap fet un embolic ben gros.. ("no perdis cota Marçal, que ara ja ets a dalt de tot..")

what am i supposed to do..? what do i want to do..? la primera pregunta és fàcil de respondre.. pel que fa a la segona, ni zorra.

en fi.. ja us he posat una micona al dia de com va la cosa pel plujós Cambridge. Ap, quan faci més bon temps, sortiré un dia amb la càmara i us faré un mini-reportatge de com és la vida aquí (apartament, universitat, gent, etc. )

Apa, vosaltres cuideu-vos moltíssim. Una abraçada,

Marçal..

... i jo en porto 2...

2005-05-05T12:25:00.000-04:00

Doncs si.

Dos mesos, pero dona la sensació de que porto 2 anys aqui. Tant de moviment amunt i avall, ara la mudança al nou apartament i tot plegat són masses coses noves.

Estic plenament d'acord am el marçal pel que fa a que t'adones realment de lo que tens a barcelona. Però no puc negar que això és una experiència que cal fer. No només conèixes a molta gent, de tots tipus i de tots colors (no em refereixo a color de la pell evidentment), sinó que (com a mínim a mi) m'ha posat en situacions en les que no hi havia estat mai.

Si ja es prou dificil fer un PFC, si a sobre l'has de combinar amb la infinitat de coses que has de fer per sobreviure aquí, doncs es torna tota una aventura.

També aprofito per dir que, com em va dir ahir l'Ana, entre els dos mesos i els 3, es una barrera psicològica en què t'adones de que portes bastant de temps aquí, però encara t'en falta més. Si, a sobre, afegeixes el fet que ara tothom del campus marxa i ets dels pocs que es queda aquí (imagineu-vos la UPC a l'estiu), doncs encara es fa mes dur.

Tot i això, no m'arrepenteixo d'haver vingut!

I van tres..

2005-05-02T22:20:00.000-04:00

2 de Maig, avui tot just fa 3 mesos i 1 dia que vaig arribar aquí. Això ja permet fer una visió global del que és una estada aquí..
Jo crec que la conclusió seria la següent..
A vegades un ha d'anar a altres llocs per adonar-se (realize.. com m'agrada aquest verb..) de com li agrada casa seva.. (amb tots els respectes per Boston, que continuo dient que és molt maco)
Igualment, a vegades un ha de conèixer altres persones per adonar-se com li agrada la seva gent (amb tot el respecte per la gent de Boston, que també són molt simpàtics, sobretot els catalans..)

No sé si m'enriquiré gaire en el camp de l'enginyeria, el que és segur és que estic aprenent coses més importants..

Petons,

Marçal..

PS: A vegades un ha de fer-se el dinar, per adonar-se lo bo que està el menjar de la mama (tot i fer-me uns plats molt apanyats, la veritat és que no hi ha color..)

Telecogreska..

2005-04-29T21:59:00.000-04:00

iep,

són les 10 PM a Boston, o sigui que a Barcelona són les 4 del matí i debeu estar a mitja Telecogreska.. Això fa que avui us trobi a faltar una mica més que els altres dies. Ara donaria tots els diners que duc al monedero (1 dòlar i 6 cèntims exactament..) per poder estar amb vosaltres o almenys veure-us per un forat petit..

La veritat és que la tarda d'avui ha estat digna d'oblidar, una d'aquestes tardes que tens feina i no tens ganes de fer-la i no fas res de res. A sobre el que semblava l'inici de l'estiu ha resultat ser un malvat amago de la meteorologia, i el cel torna a estar tapat i torna a fer fred. Amés aquest cap de setmana pinta bastant fatalet o sigui que us podeu imaginar (val a dir que el cap de setmana passat va ser genial..)

En fi, només volia dir-vos que m'enrecordava de vosaltres..

Marçal..

Good Vibrations..

2005-04-21T14:37:00.000-04:00

Eisss!!

Primer de tot.. mil disculpes. L'últim post va ser el dia 31 de Març.. no tinc excusa.

Buenu, la bona notícia és que la calor ja ha arribat a Boston! És hora de guardar el super plumón que tant de servei ha fet durant l'hivern i començar a treure els pantalons curts i samarretes :).

Una de les raons per les quals no he escrit res durant les últimes setmanes és que he rebut la visita de la meva germaneta i el meu cunyaaaao. Han estat per aquí 2 setmanes durant les quals hem tingut de veure toooot Boston i anar a New York New York. No cal ni dir que he aprofitat per sablar-lis tanta pasta com he pogut (basicament he dinat i sopat gratis) i per tornar a degustar la truita de patates i els spaghetti de la meva germana..

Tema New York, m'ha encantat. El fet és que ja hi havia estat amb el cole, pro clar, no és lo mismo. Us en faig cinc cèntims..

SORTIDA: Cortesia de GreyHound, la companyia més important d'autobusos que opera per aquí. Una ganga, anar i tornar a New York per 26$ per persona. Pel que fa al viatge, tot lo còmode que pot ser un viatge de 4 hores i mitja en un autocar. Però, per fi, arribem a la ciutat.

PRIMERES IMPRESSIONS: Això és més gran que Boston.. i, el més important, està a rebentar de gent. Després de molt observar, he arribat a la conclusió que deu haver-hi una mena de codi no escrit sobre la circulació per les voreres de Nova York, perquè només veus a manades de gent caminant a tota llet sense mirar gairebé endavant, però sense xocar contra ningú (com si tinguessin un radar..). A mi la cosa no se'm donava tan bé i m'hi havia de fixar més, però vam sobreviure :P

ALLOTJAMENT: American Dream Hostel.. un nom tot curiós per un alberg. Tot i l'aspecte exterior (allò semblava estar en ruines..) per dins era d'allò més acollidor. Teniem reservada una habitació per tres persones, que consistia en una llitera en la qual el pis de sota era un llit de matrimoni i el de sobre normal (american technology). Apart d'aixòs, el normal dels albergs: banys compartits, esmorzars en familia i personatges d'allò més curiosos (menció especial pel senyor que portava 30 anys vivint en aquell edifici i que s'havia tornat boig..)

TURISME: Acollonant.. Molt impressionant (tot i ser la segona vegada que hi anava..). Visita obligada para todo turista que se precie. No crec que hi hagi res semblant enlloc (tot i que Barcelona és molt millor, d'això no n'hi ha cap dubte). Us explico les coses més famoses que vaig veure:

- Empire State Building: és bastant alt.. :P. El que passa és que tots els edificis del voltant ho son molt, també. En serio, és alt de collons i més ara que s'ha quedat sense la competència de les torres bessones.. Dada curiosa: el van construir en 1 any i pocs dies, el que se'n diu cagant llets. La mitja era d'uns 4 pisos i mig per setmana. Com a Espanya més o menys..
Les vistes des de dalt són la bomba. La gent es veu petita petita.. et sents com si estiguessis mirant un formiguer..

Quin munt de totxos..

- Estatua de la Llibertat: "Give me your tired, your poor... blah blah blah" una patranya. Un símbol del que Estats Units debia representar fa anys, però que fa temps que tothom sembla haver oblidat. Petita i cutre.

Vista des del Ferry que va a Staten Island

- Central Park: Una de les millors coses del viatge. Hi vam anar el diumenge al migdia, i va coincidir que era el primer dia que feia sol de vritat a Nova York. Per això, tothom s'havia posat d'acord per anar-ho a celebrar tot prenent el sol estirats a la gespa de Central Park. Tothom era allà, de bon rotllo. Nosaltres no vam poder evitar fer una mini siesta (per uns moments vaig sentir com si fós a la gespa del Nexus..). El millor de tot va ser la festa que vam trobar quan marxàvem. Una mena d'associació de ball i patinatge de la ciutat havia muntat una mena de rave sobre patins: un dj, música a tot drap i gent ballant sobre patins.. donava molt bon rollo.

Central Park

El catxes ballava com si estigués a Fama..

- Zona zero: Un forat molt gros. Hi ha edificis que encara els estan arreglant. Hi ha una llista de la gent que va morir (The Heroes of September 11, 2001) i la veritat és que és llarga llarga, tot en un estil molt americà.. Uns carrers més avall hi ha una plaça on hi ha una monument de ferro que hi havia entre les torres tal i com va quedar, amb un escrit i una flama que no s'apaga mai.. molt americà..

herois per accident..

El monument tal qual va quedar

- MOMA: cal dir que no m'apassionava la idea d'anar a un altre museu, perquè la setmana anterior havíem anat al Fine Arts Museum de Boston i casi em moro.. Però el MOMA (Museum Of Modern Art) va ser tota una sorpresa. És dels museus més bons que he vist mai. Està tot dedicat a l'art modern i no només hi ha quadres, sinó també fotografia, arquitectura i disseny. La majoria de quadres no són famosos (tot i haver-ne algus d'universals, com la Nit Estrellada del Van Gogh i diversos del Picasso, Dalí, Miró i pintors actuals) però el fet de no entendre una merda de que cony hi ha pintat i què nassos vol dir el fa més interessant.. Sorpresa del dia, mentre estava passejant tot absort en l'admiració de les pintures, una noia em saluda des de darrera i, oh sorpresa, la meva tutora de projecte (tots dos ens havíem agafat vacances, i jo sense avisar ningu..) i em va estar parlant sobre el museu (menos mal que aquesta tia és la canya..).

- El Soho: em va fer molta gràcia. Antigament era on vivien tots els bohemis marginals de nova york. Ara és un lloc on es reuneixen tots els modernillos carregats de pasta i compren coses de modernillo :P. La veritat és que hi venen coses super xules (que costen el doble, pel fet de ser del soho..)

- Times Square: era el primer cop que hi anava, és impressionant. Una lluminària del quinze, típica de les fotos de Tokio, ple de pantalles gegants anunciant tota mena de coses. Hi ha infinites coses per veure-hi. Tendes de tot tipus, l'edifici de l'MTV, una mena de plató de televisió on hi feien una Twin Contest (tot plè de gent bessona..) i, fins i tot, una oficina de reclutament de l'exèrcit (no faré comentaris). La cosa curiosa va ser que just quan erem allà es va anunciar el nou papa, o sigui que el vam veure en una pantalla mega-gegant (amb tota la cara de fatxa que té el tio aquest.. què poc m'agrada..)

Habemus Papam..

- Broadway: no podíem marxar sense veure algun musical a broadway. Primer comentari: les entrades costen una pasta gansa (si la compres sense descompte son uns 100$ per entrada). Però el mateix dia de la funció, les venen a Times Square per meita de preu (50$ per veure un musical continua sent una passada..). En principi voliem anar a veure Mamma Mia, però no hi havia entrades i vam improvitzar. Vam anar a veure Good Vibrations (un musical basat en la música dels Beach Boys). Va ser una altra grata sorpresa, em va agradar moltíssim.. anava d'uns nois de la costa est que se n'anaven de vacances a la costa oest a viure bé i a lligar com déu mana.. (amb lo bé que s'està a la costa est.. :P )

Hi ha moltes més coses que he vist i que no explico, perquè això s'ha allargat un munt, però ja us ho podeu imaginar: Rockefeller Center, Chinatown (super impressionant, algun dia en parlaré..), les Nacions Unides (one Kofee please..), St Patrick's Cathedral, Chrysler Building (com m'agrada aquest edifici..)

Però bé, ara toca tornar a la vida "normal" de Boston. Aquí celebrarem St Jordi, per fer una mica de país.. i a gaudir del sol!!!

Molts petons!!

Marçal..

FAES: FAtxes ESpanyols

2005-03-31T17:14:00.000-05:00

Sé que aquest post no té gaire a veure amb la vida a Boston, però no m'he pogut aguantar.
Encara que sigui des de la distància, intento no perdre el fil del que passa per casa. Bé, suposo que vosaltres estareu més enterats que jo, però ahir la FAES (organització presidida per l'excel·lentíssim sr don Jose María Aznar) va publicar un vídeo anomenat "Tras la masacre" que mereix com a mínim una menció. Jo recomano mirar-lo, perquè la veritat és que no té desperdici. Sembla ser que la dreta espanyola ha decidit allunyar-se encara més d'aquell centre democràtic que pregonaven per anar-se'n a la més extrema dreta. Aquest documental del més pur estil del NODO no mereix cap altre adjectiu que el que li ha donat el Llamazares: pornografia política. És autèntica basura.
Últimament s'està parlant bastant de la radicalització i de "les dues Espanyes".. no crec que aquesta sigui la millor manera de solucionar-ho. Personalment, em preocupa bastant aquesta tendència i crec que el PP està intentant despertar una ultra-dreta que semblava dormida, com a resposta al que creuen un atac de l'esquerra més radical.. (rojos separatistas..).
En fi.. aquesta és la meva opinió veient les coses des de fora, no sé si des de dins es veuen diferents. Sou lliures de deixar la vostra opinió.

Marçal.. (rojo i separatista :P)

PD1: Probeu de fer això: aneu a www.google.es, escribiu miserable, cliqueu a buscar sólo resultados en español, i li doneu al botó de Voy a tener suerte.. això del Google és la canya..

PD2: proposta musical: NoRelax , disc Grídalo.. (punk des d'Itàlia).. Roger baixa't-ho, son realment bons, a sobre canta una xurri :P
Pels modernillos.. Asian Dub Foundation i el seu nou disc Tank, tpoc està malament (personalment em kdo amb el punkillo..)

Quan la neu es cansa i es fa tendra..

2005-03-23T15:43:00.000-05:00

Companyes i companys.. sembla que l'hivern s'acaba. La vida rebrota als carrers de Boston.

La neu ja gairebé s'ha desfet del tot.. les temperatures es mantenen per sobre dels 0ºC.. deixar els guants a casa deixa de ser una bogeria.. la gent finalment comença a mostrar que sota tanta capa de roba hi havia una cara... mmm.. primavera..
Caldrà aprofitar-ho abans no arribi la calor fastigosa i enganxosa de l'humit estiu de Boston (humit vol dir humitat del 100%..)

Només us volia transmetre aquesta sensació que es palpa aquests dies per aquí..

Molts petons

Marçal..

PD: divendres passat vaig aconseguir estar de festa fins les 5:30 del matí (encara vaig tenir temps de parlar amb algú pel Messenger.. jeje). L'únic problema és que aquí es fa de dia molt d'hora i no tinc persianes a l'habitació.. pro com diuen "no se puede tener la bota llena y a la suegra borracha.."

St Patricks's day..

2005-03-18T02:08:00.000-05:00

Ele ahíííí.. Resulta que la mitat d penya de Cambridge es irlandesa, so.. el st patrics day akí és faesta nacional.. Molts trèbols, molta penya amb samarretaes verdes i sobretaot.. mmolta guinesssssss.. (i jo més k ningú..)u

anyway.. what I meant...... bon dia de san patrisiuuuuuuuuuu!!!!

Marçal.. from barcelona..

n fin..

(Dia següent pel mati..): mmm.. sembla que vaig arribar content a casa.. Ara lo que tinc és una ressaca bastant important.. apa, molts petons ;)

La meva nova nena

2005-03-07T21:08:00.000-05:00

No us podieu esperar que m'estigués 8 mesos sense picar enlloc.. Avui he pillat i me n'he nat a una tenda de bateries prop de l'universitat de Berklee (que no Berkeley) i m'he comprat una darbouka (també li diuen doumbek..). O sigui que ja tinc nena nova :)

(noti's que tinc una taula super ordenada..)

Ap, us ho podrieu currar i comentar algo de tant en tant.. :P

Mes comparacions

2005-03-06T00:28:00.000-05:00

Ja se que les comparacions son odioses, però és que no ho puc evitar.

Els americans tenen un menjar horrendo, ja ho sabem. Però també han de tenir alguna cosa bona. Per exemple el sistemes informatics de la universitat. Tenen una xarxa impressionant. La PCera deixa moltissim que desitjar. En el meu cas, tens un login i un password (un login de veritat, no la merda que et donen a la uni) i des d'aquell instant tens acces a qualsevol ordinador de qualsevol facultat de la universitat de Purdue. I pensar que nosaltres no podem ni entrar a la de camins (o si.. jejeje).

El cas és que fins i tot les residencies estan conectades, les biblioteques i totes les aules amb ordinadors. I que decideixes conectar-te des del menjador, pos toma Access Point per poder tenir covertura.

I quota de impressió? locualo? Aquí si vols imprimir es gratis, tant a les aules que tenen impressora, com a les biblioteques. En definitiva... que en això també són diferents.

Jam Session!

2005-03-05T11:49:00.000-05:00

No sé si havia comentat que trobava a faltar els meus instruments.. Doncs bé, la cosa està en camins de solucionar-se. Ahir vaig estar tocant amb uns tios que es reuneixen dos cops per setmana i es monten jam sessions en un local seu. Total que ahir m'hi vaig acoplar, em van donar un "djembito" (encara més petit que el de l'agus..), hi vam enxufar un micro i ala, let's play!
El cas és que m'ho vaig passar de conya, o sigui que aquesta setmana em passaré per alguna tenda d'instruments i faré alguna adquisició per passar el mono de tocar. A més a més, això de la jam session és collonut, perquè tothom toca a la seva bola (al final estàvem tocant amb guitarra, baix, trompeta, bateria, percussió i veu tocant una mena de reagge), o sigui que de conya.

Apa, molts records!!

Marçal..

Ja tinc càmera!!

2005-03-03T17:55:00.000-05:00

Avui ha arribat l'estimat missatger de Fedex a portar-me la meva nova joguina. A partir d'ara ja podré fer fotos (si m'aclaro de com conxu va la cosa aquesta de penjar fotos a la web..)

De moment he nat fent probes i jugant amb els botonets. Us penjo una foto:

És el meu candau :). És igual que els de les taquilles de les sèries americanes xDD

The food

2005-03-02T23:43:00.000-05:00

The food. Aka (Also known As) la manduca.

Oh dichosos manjares de la dieta mediterranea! Oh dichosos aromas de las huertas y los campos catalanes! Oh dichos sofritos y vinagretas naturales! Porqué me abandonais? o Porqué os abandono?

Porto només dos dies i ja estic començant a pensar la forma de solucionar un problema que els americans sembla que no s'han plantejat mai. El seus hábits alimenticis son nefastos. Inclús aquells que intenten imitar la dieta mediterranea ho fan malament! Aquí van alguns conceptes que crec que els americans no acaben de tenir massa clars:

1.- El ketchup no es salsa de tomaquet.
2.- La salsa Caesar no es lo que es posa, per tradició, a les amanides... per molt que el nom soni a romà i, en consequencia, a italià.
3.- Les "vending machines" (o maquines dispensadores) no és una opció a l'hora de escriure una llista de llocs on dinar o sopar... i encara menys la primera!
4.- El líquid que, per naturalesa, es beu és l'aigua... sense xarops de mora!

Segurament descobriré més durant els propers dies. Pel que fa a la meva situació, us plantejo la problemàtica: de moment no tinc llocs on esmorzar, dinar o sopar. A la uni hi ha menjadors universitaris que queden a tomar pol culo, però si que hi ha una espècie de casal de l'estudiant on tenen llocs on menjar. He provat tres i ja me n'he cansat. Em compro una nevera? Què creieu que he de tenir-hi?

No són preguntes retóriques... I am actually expecting an answer here... please!!

PS: El marçal ja m'ha dit dues coses a tenir: oli d'oliva i vinagre de modena... fuck you salad dressing!

Firemen..

2005-03-02T22:28:00.000-05:00

Ei!

Com ja vaig dir a l'últim post, a partir d'ara em dedicaré a fer posts més curts i més concrets sobre les coses d'aquí (també intentaré fer-los més sovint..)

Resulta que ahir (dimarts..), em vaig llevar com un dia normal (a les 9; sí, els dies que curro m'aixeco a les 9 :) ). Quan ja era llevat i em disposava a prendre'm els meus Honey Nut Cheerios ("with hole grain!" desayuno americano 100%) començo a sentir un soroll, algo així com un meeeeeeeeeeeeeeeec.. Jo tenia molta son o sigui que vaig començar a mirar d'on cony sortia el soroll aquest. Com que vaig sentir que venia del passadís vaig pensar.."merda, el detector de fum.. i ara ja no queda ningú a casa.. marçal, ja l'has liat..", total que me'n vaig cap al trasto blanc (que hi ha per llei dins de tota casa) i me'l començo a mirar aviam com parar-ho, rollo donant-li copets aviam si callava.. A mida que em vaig anar despertant, em vaig adonar que el soroll no venia d'allà, sinó de més enfora (de fet, al vespre em van comentar que allò no era un detector de fums.. U_U'). Total, que vaig avançant pel passadís en pijama, fins que em dóna per obrir la porta de l'escala i noto que el sorollet es transforma en un MEEEEEEEEEEEEEC!!!! Conclusió: sí que sonava un detector de fums, però el general de l'edifici.

O sigui que ja estava jo totalment despert, mirant-me aquell trasto infernal mirant aviam d'on sortia el fum. El problema és que no hi havia fum, el que sí que feia era una lleugera pudor a socarrimat que no em va fer gens de bona espina. Sabia que d'un moment a un altre vindrien els bomberus, o sigui que vaig decidir vestir-me i anar guardant el portatil (no fós cas que hi hagués un desaloju..). Just quan vaig ser vestit l'alarma va deixar de sonar i vaig baixar abaix aviam que passava.. (Incís, visc en un apartament, al tercer pis; en total hi ha 6 apartaments). Wnu, pos baixo jo tot intrigat i em trobo la Fire Brigade xerrant amb el tio de l'apartament 1 tots putejats..

Resulta, que l'olor a socarrim era de les seves torrades, que s'havien cremat. Al tio li havia sonat l'alarma del seu apartament i per esvandir el fum, no se li va ocórrer res més intel·ligent que obrir la porta del passadís perquè sonéssin totes les alarmes.. O sigui que al final, falsa alarma. El que no té preu és veure als bomberus amb el seu super equipatge (igual que a les pelis..) encarregant-se de l'incendi d'unes torrades..
Per cert, quina passada els camions de bombers, un dia en faré una foto. Crec que més llampant no n'hi havia..

Bueno, lo de fer posts més concrets sí.. lo de més curtets.... en fi, mn vai a veure Friends :P

Molts petons!!

Marçal..

PD: la setmana que vé m'ha d'arribar la càmara i començaré a fer afotus.
PD2: Heu d'anar a aquesta pàgina. Brutal, capítol 5!!! L'inici d'un nou super-heroi de masses..